UN ALTRA VEGADA QUARESMA
Alguns fidels poden tenir la sensació que l’any litúrgic és una mena d’etern
retorn. ¿Com podem ajudar-los a percebre la naturalesa dinàmica de la
vida cristiana? En el baptisme iniciem un camí que recorrem amb l’ob-
jectiu d’anar progressant en la santedat, en la cristificació. Per això hem
de permetre actuar a Déu, terrissaire de l’home, que amb les seves mans
amoroses va donant forma al nostre fang, fins al punt que la nostra misèria
i pobresa acabin sent l’acabada imatge de Crist. Tot i que cada any arri-
ba el temps quaresmal («Un any més celebrem la Quaresma», col·lecta
del primer diumenge), no perd la seva novetat i actualitat perquè, en la
mecànica progressiva de la vida cristiana, vol ser la resposta a la variació
de circumstàncies i conjuntures que van succeint, així que, al llarg del
temps, no romanem impertèrrits pel que fa a la vida de fe: retrocessos i
errors, esperances reforçades, llums i ombres s’entrellacen. La Quaresma
vol il·luminar aquell moment de vivència de la fe en el que ens trobem,
tot promovent la interiorització, l’oració i l’escolta de la Paraula i, per
descomptat, la trobada assídua amb el Senyor en els sagraments. S. An-
selm, inspirat en l’evangeli d’avui, ens anima a «entrar en el més profund
de la teva ànima, aparta tot de tu, excepte Déu i tot el que et pugui ajudar
a arribar-hi. Tanca la porta de la teva habitació i busca’l en silenci».
TRIPLE PRAXI
El fragment evangèlic del dimescres de cendra, ens convida a assumir com a actituds pròpies el
dejuni, l’almoina i la pregària. D’entre elles, el dejuni és, potser, la que
pateix més rebuig i indiferència. Cal recuperar el sentit del dejuni. Pretén
ser expressió de la tristesa que produeix el fet que ens falti el nuvi, que
Crist hagi estat apartat. Això succeeix també a la nostra societat: avui el
Senyor és ignorat, són molts els que li giren l’esquena. També és signe
eloqüent de la nostra solidaritat amb les víctimes de les injustícies que
l’home comet contra el seu germà. Per això condueix a l’almoina, a la
veritable caritat, tot donant no el que sobra, sinó el que necessitem, i fins
i tot arribant a viure com a do. Encara que ens resulti insòlit, també és
anunci de l’esperança, ja que es tracta d’un dejuni que ens orienta cap a la
Pasqua: sabem que en el temps pasqual s’interromp el dejuni perquè Crist
viu i és proclamat el triomf de la vida i l’amor per sobre de la mort i el mal.
