Pentecosta clou el cicle del temps pasqual que vam començar amb la Vetlla Pasqual. Podem afirmar amb rotunditat que tot el temps pasqual és temps de l’Esperit Sant, també. Avui celebrem els cinquanta dies de festa i alegria pel gran esdeveniment de la resurrecció de Jesucrist, que arriba a la seva plenitud amb la vinguda de l’Esperit Sant. Podem dir que Pentecosta és el «do de la Pasqua del Senyor». Tot fent referència a l’Esperit Sant, donat pel Pare i el Fill a l’Església, i que ens concedeix l’alegria de celebrar la Pasqua. És la presència de la tercera persona de la Santíssima Trinitat en el cor dels qui ha rebut la iniciació cristiana pel sagrament del baptisme i la confirmació. L’Esperit Sant és el gran pedagog dels fidels i ens permet respirar l’alegria de la fe en les celebracions litúrgiques de Pasqua i de tot l’any litúrgic.
Esperit en hebreu s’anomena ruah, que significa: alè, vent... Aquest mot apareix per primera vegada a la Bíblia al llibre del Gènesi, a la creació del món i de l’ésser humà, quan l’Esperit de Déu planava sobre les aigües (cf. Gn 1,2). Aquest mateix Esperit, que prové de Déu, és qui dona vida al cos humà, qui condueix la història de la salvació, qui parla per boca dels profetes... és el mateix que mou els apòstols, i el qui ara és invocat en l’Església que celebra els sagraments. Els signes de l’Esperit són: el vent, el foc, l’aire. Signes, que a la vegada, són molt pasquals.
Amb el do de la Pasqua, que és la Pentecosta, s’inicia el temps de l’Esperit Sant i, per tant, el temps de l’Església. La primera lectura dels Fets dels Apòstols ens descriu la vinguda de l’Esperit en una teofania de profundes ressonàncies bíbliques: el vent, el foc... Les llengües de foc, el baptisme de foc, ja manifesten la força de Déu en la nova comunitat. L’anunci de l’Evangeli en diverses llengües ja ens situa en la nova missió de l’Església d’anunciar la Paraula de Déu fins als confins de la terra. A la segona lectura de la carta als cristians de Corint, sant Pau, ens presenta la síntesi de l’acció de l’Esperit que guia l’Església cap a la veritat i que l’enriqueix amb múltiples dons i carismes, per tal de formar l’únic Cos de Crist. És Ell qui, en la unitat de la fe, suscita diversitat de vocacions i serveis dins de la comunitat. A l’Evangeli entenem com aquesta vida renovada és obra de l’Esperit Sant, que Jesús ressuscitat transmet als seus deixebles amb el gest significatiu d’alenar damunt d’ells. Correspon al primer dia de la setmana, al mateix dia de Pasqua. L’Esperit Sant és com el vent que empeny, sacseja i mou. És com l’aire que necessitem per respirar, i que hem de demanar contínuament a Déu.
Els apòstols van ser allà, asseguts al Cenacle, a la cambra alta, a l’espera de l’Esperit. Estaven aquí, disposats com a torxes, en espera de ser enceses per l’Esperit Sant per il·luminar tota la creació a través del seu ensenyament. Aquesta és la missió de l'Església des de llavors ençà, així ens ha arribat a nosaltres el kerigma de la fe i la gràcia de Déu a través dels sagraments. Oh Esperit Sant, continueu vessant els vostres dons en la nostra església i que mai ens manqui el vostre alè per testimoniar la vida unida a Crist com a esperança certa de salvació.
