A la nit de Pasqua, encenerem el foc que il·lumina i purifica, renova i transforma. És centre d'una comunitat de creients, fent-los sentir una unió entre ells en l'alegria i la tristor. Al llarg de la història de la salvació Déu mateix es manifesta en el foc. Recordem la torxa de foc en el pacte amb Abraham (Gn 15, 17). La flama encesa en la bardissa a Moisés (Ex 3, 2). La columna de foc que guiava el poble d'Israel a través del desert (Ex 13, 21).
També el cristià és comparat amb el foc i Jesús equipara la seua missió amb l'acció del foc. Idò del foc pasqual s'encén el ciri pasqual, signe de Crist mort i ressuscitat, que trenca la foscor de la nit, destrueix el poder de la mort i inaugura un nou camà per als salvats. Llum del món! s'aclama durant la processó en la qual s'entra el ciri pasqual fins a la seua col·locació en el seu canelobre destacat del presbiteri. Durant 50 dies és encés en les celebracions fins al dia de la Pentecosta quan el foc de l'Esperit Sant ens il·lumina de nou.
Aquesta és la nova esperança de la comunitat cristiana, la llum de Crist ha vençut les tenebres, la vida ha triomfat definitivament sobre la mort, l'alegria resplendeix enmig dels creients. Al llarg dels segles molts de cristians han hagut de patir tortures, mort, persecucions i, fins i tot, han estat crucificats com Crist. Aspiraven a unir-se al Ressuscitat. Ens consola fer camà en la vida il·luminats per la resurrecció de Crist, confiats que el seu sepulcre és buit i ha triomfat l'Amor.
Bona Pasqua a tothom!
