L’evangeli de Lluc que escoltem la nit de Nadal anuncia un senyal
que, aparentment, pot semblar insignificant: «Trobareu un nen en
bolquers, posat en una menjadora» (Lc 2,12).
Si l’esdeveniment del
naixement del Salvador és grandiós i concerneix el cel i la terra, ¿per
què la senya és tan senzilla? ¿Un nen en bolquers, en una menjadora?
Aquestes paraules ens mostren Jesús «en bolquers»: per tant, una criatura que necessita ser acollida i cuidada amb tendresa, amb cura i dolçor per Maria, la seva mare. A la vegada, ens parlen d’un nen «en una menjadora», on cap nen hauria de ser: per tant, un nen pobre, sense llar, sense un recer adequat.
L’amor tendre de la mare que
acull i cuida aquest infant fràgil ens parla de l’amor amb el qual estem
convidats a acollir i estimar el Senyor que neix per nosaltres. En la
pobresa del pessebre de Betlem, estem cridats a reconèixer fins on
arriba el seu amor per nosaltres, fent-se pobre amb els més pobres. La
seva fragilitat i pobresa interpel·len el nostre amor i acollida.
Contemplant
en la santa nit de Nadal el nen Jesús, l’Emmanuel, el «Déu amb
nosaltres», tenim la certesa que Déu, en el seu amor, no ens abandona i
ho comparteix tot de nosaltres, fins i tot el patiment, la pobresa,
l’abandó, el dolor. El naixement il·lumina les tenebres del món,
transforma la nit en dia radiant, inunda d’esperança les zones fosques
de la vida.
No només per a nosaltres, els cristians, sinó per a
tot el món, la festa de Nadal està associada al do, s’intercanvien
regals. Però el veritable regal és aquest nen, la certesa que Déu, en
l’amor,
encara no s’ha cansat de nosaltres. Ell, que es fa petit i truca a la
porta de casa nostra i de les nostres famílies, continua demanant ser
acollit i estimat com un do.
Si l’acollim amb amor i gratitud,
la vida i la història canvien, tot es renova, tot recobra sentit. Nadal
del Senyor realment és un gran do, el gran regal de Déu, capaç de
transformar la
vida, perquè Jesucrist, el Salvador, és aquí, amb nosaltres, entre nosaltres, per a nosaltres!
