Advent és la primera i l’última paraula
de l’any litúrgic; és festa del que ha de
venir, del que s’apropa, del que també
vindrà al final dels dies, per tot això és
un temps real. Les últimes setmanes del
temps de durant l’any, sobretot la set-
mana XXXIV, ens han presentat en les
seves lectures discursos apocalíptics que
ens parlen dels últims temps. Són textos
que parlen sobre el final dels temps, però
no es tracta d’atemorir la gent, sinó de
qüestionar-la a pensar en el més enllà
per sobre de la superficialitat de les coses
que ens envolten i endevinar que Déu és
el Senyor de la història i dels homes i, ja
que el regne és a prop, és necessari pre-
parar-se. No estem cridats a meditar en
la ira de Déu, sinó en la bondat d’un Déu
que guia els nostres pobres destins.
Les celebracions natalícies seran una
ocasió privilegiada per revifar la fe en
l’encarnació del Verb i en la seva divi-
nitat acompanyat d’un sentit profund
d’esperança joiosa, viscuda en la fe.
Nosaltres, com els de Betlem, d’avui i
d’ahir, només hem d’admirar i veure,
i creure i adorar. S’ha de recuperar la
infantesa robada. Menys teories i més
tendresa. La substància del cristianis-
me rau en la idea –encisadora i desba-
ratadora de tantes altres idees– que la
humanitat i la divinitat s’uneixen; és a
dir, que aquesta humanitat tantes vega-
des diabòlica és, això no obstant, capaç
de Déu; i ho és no per la seva condició
natural, sinó per divina condescendèn-
cia, tot i que suscitant aquesta les màxi-
mes energies de l’ésser humà... Només
la innocència, només una aparentment
impossible innocència, una segona in-
fantesa, és la capacitat de Déu.
El naixement de Crist és un fet històric
que ha canviat la cronologia o la ma-
nera de computar del temps, perquè, a
més a més de ser un fet històric, és un
esdeveniment transcendental que ha
canviat el curs de la història i continu-
em comptant el temps a partir del seu
naixement, com els romans, que ho
feien a partir de la fundació de Roma.
En una làpida d’un palau situat en el
Vaticà (La Zecca) hi ha inscrita la data
de la construcció i l’autor d’aquesta,
però afegint-hi una frase que sempre
em sorprèn llegir: A Virginis partu. És
a dir, que aquest edifici es va construir
durant tal any i amb tals persones a
partir del part de la Mare de Déu, és
a dir, del naixement virginal de Crist.
Potser estem molt lluny de la sana
mentalitat evangèlica que traspuen els
textos i les lectures d’Advent i Nadal,
per això ens costa identificar-nos amb
ell. Precisament per això l’Església ens
convida a una inversió sana de les nos-
tres forces, tal com cantem en el pare-
nostre: Adveniat regnum tuum.
BON NADAL!
