01 ENE 2024

ANY 2024 PLE DE BENEDICCIONS!

La litúrgia ens fa un bonic regal de Cap d’Any amb la lectura de Nombres, la primera de la missa de la Solemnitat de la Mare de Déu. Enmig de les lleis que el llibre dels Nombres
va detallant, Déu proposa al seu poble una «fórmula» de benedicció, el contingut de la qual és l’expressió cordial dels millors bons desigs mutus entre els membres del poble. Una veritable base per a la convivència i la pau sota la mirada amorosa de Déu.


És molt significatiu com Déu acaba aquestes paraules que adreça a Moisès: «Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré». Déu ofereix «el seu nom» perquè sigui usat per al bé. És l’altra cara del segon manament, amb el qual Déu ens demana que no li manipulem «el nom» per a enganyar ningú en interès propi.


Si Déu dona al poble una fórmula de benedicció és perquè els membres d’aquest poble la facin servir en les seves relacions, en el seu dia a dia, i no pas ser emmarcada i penjada en
una paret (cosa que també està bé). En aquest sentit, hi ha un contrast molt gran entre els qui hem nascut en el Vell Continent i les persones que arriben d’Amèrica Llatina, les quals sempre tenen als llavis, a punt de ser pronunciades, paraules de benedicció per adreçar als seus interlocutors.


En l’àmbit públic de la nostra societat hem anat eliminant tota referència religiosa. Potser ningú no ho ha imposat; tanmateix, hi ha gent que s’ofèn quan algú manifesta la seva identitat creient en l’espai públic. La lectura del llibre dels Nombres posa de manifest la voluntat de Déu que ens desitgem mútuament la seva benedicció per a la bona convivència,
per gaudir de la pau. Això ens hauria de fer replantejar el nostre estar en el món.

¿Per què no aprendre, dels qui ho fan amb naturalitat, la pràctica de beneir els altres? Sempre amb el màxim respecte al nom de Déu, que no ens és permès d’usar per a organitzar
reconquestes o per aparentar una suposada bonesa lligada a una suposada fe –hipocresia que, amb raó, molts han rebutjat sempre–. Si ho fem, que sigui una expressió sincera dels millors desigs per a l’altra persona. Amb delicadesa. Amb molta senzillesa.