En el temps d'Advent, la corona és un signe que ha anat agafant protagonisme i s'ha convertit en un dels elements més populars d'aquest temps. Amb tot, no és un signe litúrgic pròpiament i és per això que no és obligatori col·locar-la ni beneir-la tot i ser recomanable.
Per conèixer els seus orígens ens hem de remuntar als segles IV-VI quan aquest signe veu les seues arrels en les cultures precristianes dels pobles del nord d'Europa. Durant els mesos de fred i foscor, aquestos pobles recollien branques i les dipositaven en forma de corona per encendre-les amb foc com a senyal d'esperança en la vinguda del bon temps. En el segle XIV els cristians van adaptar aquest costum que contenia una llavor de veritat cristiana: Jesús és la Llum que ha vingut, que és amb nosaltres, que ens il·lumina en les moments de foscor i que tornarà amb glòria i majestat.
En la mateixa corona trobem diferents símbols: el color verd de les branquesw expressa vida, la forma rodona de la corona significa l'eternitat de crist, la llum de cadascuna de les espelmes representa el mateix Crist. En la seua col·locació cal tenir en compte els motius estètics, però mai ha de ressaltar per sobre de l'alatar o l'ambó de la Paraula de Déu. És un signe més de l'Advent que ens ajuda a recordar el temps de preparació per al Nadal i en la mesura que ens ajudi serà bo tenir-la present en l'espai litúrgic i en la celebració.
(MD 2021/15)
