02
JUN
2019

CENTENARI DE SA CAPELLETA DEN SERRA



Amb motiu dels 100 anys de la construcció de la capelleta den Serra podeu llegir un article meu publicat al Diario de Ibiza el dia 30 de maig de 2019.

La Creu d’En Serra i el compliment d’una promesa.

 

         Voldria centrar-me en per què hom arriba a plantejar-se fer una promesa i el compromís posterior a complir-la. Comencem per la pròpia definició de promesa, que prenc del Diccionari Alcover, on diu en la segona accepció: ‘Acció de prometre a Déu o a un sant alguna cosa’. En Vicent Serra, per les seues creences cristianes, prometé construir una capella en el conegut Puig d’En Serra dedicada a nostre senyor Jesucrist si tornava sà i estalvi de la guerra de l’Alger.

         Això deixa entreveure que la vida de Vicent Serra estava vinculada a la seua fe, i des del meu punt de vista suposa que confiava en Déu i hi veia la seua presència en els esdeveniments de la vida quotidiana. La seua fe l’animà a demanar auxili a aquell que podia treure’l de la situació angoixosa que vivia.

L’ésser humà no pot negar la seua dimensió espiritual o religiosa com una part més de la complexitat de la pròpia existència en el món. Sempre hi ha qui vol rebutjar, obviar o descuidar aquesta dimensió religiosa en ares de proclamar l’autosuficiència de l’individu, com si no hi hagués a l’interior de la persona una recerca de sentit vital que transcendeix les pròpies possibilitats humanes d’atorgar-se-la.

         Les circumstàncies a què ha de fer front l’ésser humà el situen, de vegades, en la tessitura de prendre decisions que comprometen la seua existència. I aquí ens trobem amb En Vicent Serra que hagué d’anar a la guerra de l’Alger i allà feu la promesa d’aixecar una capella dalt del puig d’En Serra on col·locà un Crist de ceràmica fet de les seues mans.

No podem oblidar, en aquesta reflexió que compartesc amb vosaltres, que Vicent Serra fou educat en la doctrina cristiana perquè els seus pares consideraven que hi ha molt de bé en el cristianisme. Per tant, tot el conjunt d’ensenyaments derivats de la coneixença de Crist li fou transmès perquè Vicent Serrà tingués un estil de vida coherent, i prova d’això n’és la construcció de la capella fruit d’una promesa.

         Així ho va experimentar quan després que arribà a Eivissa es posà mans a l’obra i amb prou esforç construí la coneguda creu d’En Serra. En aquesta capella hi ha un Crist on moltes persones s’acosten per donar-li gràcies per algun favor concedit, o bé per demanar-li ajuda, o bé per fer-li alguna promesa. Hi ha qui, passant per allí, es troba amb la capella i en deixa testimoni escrivint a les llibretes o fins i tot a les parets.

Cada any quan arriben les festes de Sant Josep les emblanquinen i es converteixen en pous que guarden molts de pensaments i reflexions. Si poguessin parlar ens sorprendria conèixer els secrets que tothom qui ha entrat ha deixat a dintre seu.

         Resulta curiós que hi ha una segona accepció interessant al diccionari d’Alcover en relació a les promeses. Ens diu que promesa és també tot ex-vot o objecte presentat en compliment d’una prometença. I en el cas que ens ocupa també podríem dir que Vicent Serra construí la capella amb el seu Crist com a ex-vot per haver aconseguit la gràcia que havia demanat a Déu.

         Actualment, poques són les promeses que es fan amb el compromís de construir un ex-vot per agrair la intervenció de Déu en les nostres vides. No és que s’hagin acabat les promeses però han canviat els temps i amb això també les nostres vides i promeses. No obstant, al refranyer popular, trobem expressions relacionades amb les promeses. Diu així el diccionari d’Alcover:

         -Vaig prometre anar a Lluc amb sa meua enamorada, i ara la m’han casada; promeses no han valgut.

         -Moltes promeses i poques ateses.

         -Qui promet en deute es met.

         -Lo que Déu té promès, mai falta.

         -A sants i a minyons, no promets que no dons.

         El testimoni de Vicent Serra queda per memòria al poble de Sant Josep i a les seues contrades fins al dia d’avui. Així ho expressà ell:

         ‘vaig posar sa intenció

         d’emplear sa meua manya

         per deixar un record bo...’

 

Nosaltres que commemorem aquest primer centenari podem aprendre d’ell la confiança en Déu per sortir de les dificultats i angoixes de la vida. Que el seu testimoni sigui profitós a tot el poble josepí. Molts anys i bons a tothom amb salut, alegria i gràcia de Déu!

 

Josep Lluís Mollà, rector de Sant Josep.


Escribir un comentario

No se aceptan los comentarios ajenos al tema, sin sentido, repetidos o que contengan publicidad o spam. Tampoco comentarios insultantes, blasfemos o que inciten a la violencia, discriminación o a cualesquiera otros actos contrarios a la legislación española, así como aquéllos que contengan ataques o insultos a los otros comentaristas.

Página web desarrollada con el sistema de Ecclesiared